dissabte, 29 de maig de 2010

Primera presentació oral: fallida

Ahir havia de produir-se la primera presentació oral per part dels alumnes. I dic "havia de produir-se" perquè no es va produir.

Ja des del moment que vaig arribar a l'institut, els alumnes que l'havien de fer em van advertir que no havien fet el power point i que, per tant, no farien l'exposició. La seva excusa era que els altres membres del grup no treballaven prou. Són 3 i això m'ho van dir dues persones. Els vaig avisar que l'exposició oral no es valorava individualment, sinó de forma col·lectiva i que si no la feien tindrien un 0, i vaig entrar a la classe que em tocava aleshores.

Malgrat tot, vaig fer tot el numeret: vaig fer-los canviar d'aula (a l'aula veïna sí que hi ha un projector, encara que no té ordinador), vaig buscar el portàtil,el vaig muntar... i els vaig demanar que sortissin a exposar (havien passat 2h i mitja: entre les quals la del pati i mitja hora més de guàrdia, per una professora que va arribar força tard, durant la qual no van preparar res) i em van dir el mateix: no tenim res.

De manera que vaig repartir als companys els fulls de valoració de l'exposició oral, vaig fer-los seure en grups (amb el grup que havia d'exposar va costar molt, perquè estaven barallats) i ells van omplir el full d'autoavaluació.

Vaig fer aquests fulls especials per evitar picaresques. Tothom es pensa que els alumnes s'inflen les notes els uns als altres, però entre ells tenen molta por que els companys els suspenguin per mala llet. Amb aquests qüestionaris és més difícil que passi ni una cosa ni l'altra, perquè qui posa la nota (d'acord amb el que valoren els alumnes i amb la graella d'avaluació que tots coneixem perquè està penjada a l'aula virtual) sóc jo i els qüestionaris crec que són prou opacs.

En fi. Veurem què passa dilluns amb el segon grup...

dimecres, 26 de maig de 2010

Pre-exposicions

El dia d'avui l'hem dedicat a més, teòricament, a preparar les exposicions orals. El cert és pocs grups l'han planificat realment i, com que no teníem ordinadors (al final allò dels ordinadors en dimecres va quedar en no res: sí que estan ocupats, encara que a la graella no ho posi), no el podien fer "de debò".

El grup "expulsat" no s'ha redimit i tornen a deixar passar les hores sense fer res. Tinc mala peça al teler, amb aquests dos!

Per la meva banda, he aconseguit que la professora que divendres té classe a l'aula del costat (que té canó projector) me la deixi per poder fer les exposicions orals. Veurem què passa la resta de dies, però això ja ho tinc fet (el fet de no haver planificat més d'una exposició per hora és un avantatge: ens permetrà canviar d'aula o calibrar projectors sempre que calgui, sense perjudicar el temps dedicat a exposar de cap grup).

Segon lliurament de portfolis

Almenys hi ha una alumna que no entén la graella d'avaluació, perquè s'ha queixat molt treure només un 6 per no haver presentat tots els comentaris, enlloc d'una nota millor per totes les hores que havia dedicat a fer uns plànols que jo mateixa reconec que eren magnífics. He intentat explicar-li, però estava totalment de cul.

La resta han acceptat les avaluacions i han demanat aclariments sobre el que han de fer de cara al darrer lliurament (al final de tot, quan hagin fet les exposicions orals).

Dels dos nois que no m'havien lliurat el portfoli per motius justificats, l'un me'l va lliurar ahir, com havíem quedat, i té un altre 5.5. Amb el segon hi he parlat avui. Diu que havia estat malalt, però que té el portfoli fet. Evidentment, no el portava a sobre (¿?). Si me'l lliura properament, li avaluaré sense penalització. Si no me'l lliura, tindrà un 0.

dilluns, 24 de maig de 2010

Segona valoració dels portfolis

Aquest cap de setmana he estat recollint els portfolis dels alumnes i he quedat força impressionada: han millorat notablement i, en general, reflecteixen la motivació que tenen (fins i tot en el cas de les 3 persones que no me l'han entregat).
  • Alguns encara no disposen d'índex
  • Pràcticament tots disposen d'una portada ben treballada, amb el logotip de l'empresa (ben gros, original i fet a mà en tots els casos)
  • Continuen sense estar fets a ordinador, però això ja ho sabia
  • Alguns encara obliden comentar part dels documents, però només hi ha una persona que no hagi fet cap comentari en absolut.
  • Algun encara està desendreçat.
  • Pràcticament tots inclouen coses que no els havia demanat: plànols de les empreses, contractes de compra de vehicles, fotos de locals de lloguer... (que em donen una idea del nivell de motivació)
Hi ha coses que no les puc valorar (els plànols, per exemple, per macos que siguin), però les notes han quedat de la següent manera:
  • 3 alumnes no l'han presentat per desídia
  • 1 alumne no l'ha presentat perquè se l'ha deixat a casa (estava intentant refer-lo a classe amb fotocòpies dels companys i li he dit que me'l lliurés dimarts) i un altre ha faltat a classe per motius desconeguts
  • 1 alumna té un 4.25
  • 1 alumna té un 5.5
  • 6 alumnes tenen un 6
  • 6 alumnes tenen un 7.5
Aquesta avaluació de portfolis em provoca dos pensaments:
  1. Aquests alumnes no estan acostumats a confiar en els professors: el noi que estava intentant reconstruir el portfoli al darrer minut és un noi que ha fet un salt impressionant en actitud al llarg del curs (en començar era un desastre; al segon trimestre, una formigueta, i al tercer, també l'he vist treballar molt, tot i que el fet de treballar per grups el destirota una mica i, de tant en tant, li he hagut de cridar l'atenció perquè tornés a seure amb el seu grup i treballés). Tot i això, no se li ha acudit en cap moment plantejar-me el seu problema i s'ha estimat més duplicar un portfoli que jo sabia que tenia fet (perquè l'he vist com l'anava fent).
  2. O estan molt motivats, o no entenen què és el que s'avalua (que també pot ser), perquè posen tots els seus esforços en coses que saben que no tindré en compte i, en canvi, obliden fer els comentaris de cada cosa, que saben per la rúbrica i per la passada valoració de portfolis, que m'interessa molt.
Espero que sigui la motivació...

dissabte, 22 de maig de 2010

Començant a valorar

Si em paro a pensar, és cert que la preparació del projecte em va portar molta feina inicial (principalment perquè no sabia com es feia un projecte, però també per buscar la informació que després havia de facilitar als meus alumnes), però un cop encetat, la feina ha estat fàcil.

No he hagut de corregir gaire, i el fet de tenir els criteris d'avaluació ben definits en una graella ha reduït el temps de correcció. El fet que els alumnes poguessin accedir a aquesta graella (i que veiessin que era estricta en el compliment del pacte que una graella pública suposa) els ha donat seguretat a l'hora de fer una serie de tasques que no havien fet mai: investigar, elaborar el seu portfoli, avaluar el seu propi aprenentatge...

Ha estat difícil convèncer-los que fessin servir l'aula virtual fora de l'horari de classe, però això és possiblement a causa que no hi estaven acostumats i que molts d'ells (cada cop més: la crisi, la crisi...) no tenen internet a casa.

Una altra cosa que va costar és que entenguessin la utilitat de gmail. No sé si ho he aconseguit en tots els casos, però em consta que alguns ja el fan servir fora de l'assignatura.

Entre una cosa i l'altra el cert és que estic tenint feedbacks molt positius dels alumnes i que els resultats han estat força bons (encara falta gran part de l'avaluació, però veig com ho estan fent i hi poso força esperances). És cert que bàsicament estic valorant la seva comprensió i la seva expressió oral i escrita, però estic aconseguint una bona actitud envers la llengua i el cert és que estan fent un bon ús de les eines TIC. Alguns fins i tot s'estan esforçant a parlar-me en català (en català!).

Tot plegat em porta a pensar que ha estat una bona idea que hauria donat encara més fruits si l'hagués tinguda a principi de curs.

Deixar el millor per al final

Em sap greu que s'acabi el projecte (queden tot just un parell de setmanes: 6 sessions) perquè els alumnes hi estaven començant a entrar. Tots, fins i tot els que s'han passat tots aquests mesos boicotejant les activitats dels companys.

Ahir, per primer cop, vaig poder estar a l'aula d'informàtica sense estressar-me. Sí que de tant en tant algú em demanava ajuda, però no eren la impaciència, la dependència i les presses de les setmanes anteriors. Crec que han après a col·laborar (fins i tot etimològicament) i que, tot i que els ha costat, han après a decidir per si sols.

L'exemple és el d'una noia del grup, sudamericana i una mica aïllada (no es fa ni amb les caribenyes de la classe) que m'ha perseguit durant setmanes convençuda que el seu equip no funcionava, que era millor que ho fes tot ella. I el pitjor és que no entenia què li estava demanant. Això ha estat fins ara fa poc: fa almenys una setmana (que m'hi hagi fixat) que la veig treballar en grup, sense demanar-me permís per tot, fent el que els companys li suggereixen i suggerint ella als companys.

La llàstima és que el curs s'acabi...

dimecres, 19 de maig de 2010

A punt d'acabar

El projecte s'està acabant i els nanos s'han adonat que, en realitat, un cop tenen les idees clares, la feina és ràpida. És clar que no muntaran una empresa de veritat, perquè cap d'ells no ha caigut que cal registrar el nom de l'empresa (i només és un exemple) i no han fet un pressupost real del que necessiten, però almenys tenen una idea i serveix als meus interessos: estan treballant en equip, i estan llegint, escrivint i parlant català (estic sentint més català a classe del que he sentit en tot el curs).

Avui m'ha vingut un noi molt estressat perquè l'home del banc (on havia anat a demanar informació sobre com es demana un préstec) s'havia negat a donar-li cap paper per omplir, argumentant que això ho feia el director de l'oficina i que no calia que els usuaris omplissin res ("he estat a punt de matar-lo", deia). Ja li he explicat que si aquest era el procediment que havia de seguir en aquella caixa, que cap problema, que m'ho expliquessin al portfoli i ja està.

Els costa d'entendre això dels portfolis...

D'altra banda, el grup dels expulsats s'ha posat les piles i han començat a fer el pla d'empresa. També estan amoïnats pels portfolis (són dos dels que no me'l van presentar la primera vegada), perquè no entenen com funciona. Normal: de fer portfolis se n'aprèn fent-los i ells estan com estaven els seus companys ara fa un mes. Van molt i molt endarrerits!

dilluns, 17 de maig de 2010

Expulsió

Avui mateix s'ha desfet un grup. Eren dos nois i dues noies. Inicialment eren dos grups diferents, però em van demanar permís per ajuntar-se i els el vaig concedir. Ara, més d'un mes després i un cop han comprovat que els nois no només no es prenien el projecte seriosament i  no portaven la feina sinó que perdien els papers que elles els deixaven per tal que puguessin treballar, els han tornat a expulsar del grup.

El grup nou encara no sap que pot aprofitar tot el material que han fet amb les seves companyes per crear la seva pròpia empresa. Ni tan sols m'han demanat què passarà amb les seves exposicions orals (i això que avui n'hem parlat molt)! En qualsevol cas no s'estaven prenent gens seriosament la feina i estaven resultant una llosa per a les seves companyes, que espero que ara es posin les piles de veritat.

El sorteig

Avui hem sortejat a classe els dies d'exposició. Ha estat una tonteria, però els ha engrescat molt i ha fet que s'adonin de fins a quin punt som a tocar del final del projecte (molt més que no pas el fet que faci una setmana que els aviso que l'empresa ha d'estar muntada aquest divendres).

La cosa ha anat així:
  1. Els he explicat quina disponibilitat de dies hi havia: són cinc grups i hi havia 6 dies. Han decidit exposar fins al darrer moment i poder dedicar una jornada a acabar de perfilar l'exposició.
  2. He fet paperetes ben doblegades, una per cada dia d'exposició.
  3. He demanat als grups que m'enviessin un representant i, un cop l'he tingut, els he fet agafar, per estricte ordre de llista, una papereta cadascun.
  4. Quan ja havien descobert quin dia els tocava, havien de complir el tràmit d'omplir un quadre que jo mateixa havia fet a la pissarra amb les dates, afegint-hi els seus noms.
Encara que sembli mentida, l'excitació ha estat màxima: tant entre els qui han rebut la papereta per fer l'exposició el darrer dia (iupi!) com aquells a qui ha tocat exposar primer de tots (vaja!).

Saben que poden intercanviar dia si els convé, avisant-me un cop s'hagin posat d'acord dos grups.

dissabte, 15 de maig de 2010

Van arrencant

Encara necessiten ajuda, perquè els costa veure la successió de treballs, però comencen a funcionar sols i a organitzar-se les feines entre ells. Em criden, pregunten, se sorprenen de la complexitat de les feines que els demano (buscar un local, investigar què es necessita per donar estatut jurídic a una empresa, saber com es demana un préstec...), però tot seguit es reparteixen les tasques entre ells i es comprometen a tenir-les fetes per tal dia.

El que no estan fent és omplir el Pla de treball, però això és perquè no consulten la descripció del projecte: això no ho he fet bé. Ara mateix no sé què hauria hagut de fer (o potser són ells, que no accedeixen/poden accedir suficientment a internet...)

Això sí, estic començant a rebre feedbacks molt positius, fins i tot d'alumnes que, inicialment, s'hi havien posat molt de cul. N'estic molt cofoia.

dijous, 13 de maig de 2010

Sense rodetes

Dilluns vam començar una etapa arriscada del projecte: va ser com ensenyar-los a anar en bicicleta sense rodetes. Fins ara, els alumnes havien estat aprenent què era això del projecte i no s'hi havien implicat gaire: venien, jo els donava feina i ells seguien les meves instruccions. Dilluns no els vaig donar gens de feina, sinó que els vaig explicar què quedava per fer i ells s'hi van posar. La meva feina era anar resolent dubtes.

No sé què en sortirà, d'això que volin sols, però era una de les premisses del treball. D'aquí a 10 dies les empreses han d'estar creades.

divendres, 7 de maig de 2010

Lliurament de Portfolis

Avui he lliurat els portfolis dels alumnes. L'avaluació els ha ajudat a entendre com es fa un portfoli i fins i tot alguns que no el van lliurar (no tots) s'han mostrat penedits de la seva "vagància" (ho diuen ells, no jo; d'altres, en canvi, anaven repetint que ells no havien entregat res, com si no fos important, cosa que, sorprenentment i per primer cop en tot el curs, els ha valgut el reny d'alguns companys).

El procés ha estat el següent:
  1. Lliurar-los el portfoli
  2. Explicar-los com funciona la graella d'avaluació
  3. Anar ítem per ítem veient com haurien pogut fer un portfoli millor
  4. Animar-los a anar millorant de cara al segon i tercer lliuraments
Després els he explicat què han de fer d'ara en endavant i els he donat instruccions per a la primera activitat obligatòria del segon portfoli: una redacció explicant què han après del primer portfoli. I ara, de cara al segon lliurament, sembla que ja tenen clar que poden presentar-ho a ordinador, que poden passar els documents a net, que poden... A poc a poc els engresco a treballar!

dimarts, 4 de maig de 2010

Primera avaluació de portfolis

Ahir vaig estar avaluant els portfolis:
  • molts no disposen d'índex,
  • alguns no disposen de portada,
  • cap està fet a ordinador,
  • la immensa majoria oblida comentar part dels documents,
  • alguns no comenten res de res
  • altres estan totalment desendreçats
Tot i així, i tenint en compte que és la primera vegada que en fan un, les notes no estan pas malament:
  • 5 alumnes han tret un 0 (quatre per no lliurar-lo i una altra per haver-lo lliurat sense complir el requisit de tenir l'adreça a l'aula virtual)
  • 4 alumnes han tret un 3'5
  • 4 més tenen un 5
  • 6 tenen un 6
Són les millors notes que han tret en un exercici avaluatiu en tot el que portem de curs. Crec que part de la culpa és de la graella: els que se l'han mirada sabien què volia (fins i tot una alumna que havia fet la redacció en castellà l'ha traduïda; l'altra no, tot i que ha fet la resta dels exercicis en català).

Pel que fa a la correcció, treballar amb una graella és una meravella, perquè saps què vols tenir en compte i cada ítem té un "preu". I després no cal fer mitjanes, perquè ja saps quan val cada rang de notes. Corregir els portfolis va ser un moment.

dissabte, 1 de maig de 2010

Avançant

Tinc la meva maleta plena de portfolis. Alguns alumnes van haver de córrer ahir per poder-me'l lliurar (ja he explicat que treballen poc a casa) i a d'altres els vaig haver de donar un ultimàtum per tal que posessin la seva adreça de correu gmail a la web de l'aula virtual (cosa que, ja ho vaig dir, era condició "sine qua non" per recollir-los el portfoli): només hi ha una noia que no ho ha fet (li vaig dir que es quedés per parlar de com ho arreglàvem quan acabés la classe, però no ho va fer: si m'ha donat el portfoli, no l'hi podré tenir en compte). Diria que hores d'ara tots són a la meva maleta, però no ho he comprovat amb la llista a la mà.

A més, em va costar un esforç que es dediquessin al projecte, perquè la seva primera intuïció quan es troben amb internet al davant és dedicar-se al xat, al correu, al Facebook... Va caler ensenyar-los a treballar pas a pas (és el que més està costant) i compartint la informació: que mentre uns membres del grup feien una part del treball, els altres no estiguessin amb els braços creuats. Em sembla que la propera vegada el projecte es farà per parelles.

Una sorpresa

Quan vaig saber que faria un projecte amb els de 4t vaig córrer a reservar l'única hora de les que fèiem junts que, a més, tenia lliure l'aula d'informàtica durant el 3r trimestre.

Durant aquests dies, alguns professors s'han anat despertant i s'han trobat que no podien fer servir l'aula en les hores que solien, perquè no l'havien reservada per a aquest trimestre, i m'han estat perseguint per tal que els la deixés de tant en tant. Jo els deia que cap problema, però al final em vaig acabar tement que un dia l'un, un altre dia un altre, les meves ja escasses hores d'informàtica (les úniques en què els nanos poden ser més o menys autònoms) quedessin radicalment reduïdes i frustressin un projecte que ja he dit que no acaba de córrer.

Ahir, però, vaig descobrir una cosa: una ànima caritativa ha fet neteja i ha posat un horari d'ús especial per al tercer trimestre. "Oh, joy!" Resulta que els dimecres, a l'hora de català, l'aula també està lliure! Si Déu vol, posarem el turbo al nostre projecte i ja no serà tan greu si algun dia no podem anar-hi en divendres. (Ara només em falta comprovar que els dimecres no la faci servir algú que s'hagi oblidat, també, d'apuntar-se al full de reserva!)